El govern espanyol va sol·licitar en 2023 a la Unió Europea que català, basc i gallec passin a ser noves llengües oficials de la Unió Europea. En el cas del gallec això desaprofitaria oficialment la relació de proximitat amb el portuguès, relació que ha permès fins a avui l’ús diari de la nostra llengua per part de representants gallecs en les institucions europees, una pràctica que va començar en 1996.
Nosaltres entenem que el portuguès podria ser el nostre millor aliat per a aconseguir que l’existència del gallec sigui oficialment reconeguda. Contant amb las i els emigrants Europa fora, la nostra llengua té més de 17 milions de falantes en el conjunt de la Unió Europea.
En la Unió Europea existeix un precedent en que van ser acceptis dues modalitats d’una mateixa llengua per forma a incloure falantes de dos sabors locals amb certa autonomia; és el cas de l’alemany austríac i l’alemany comú.
En 1994 es va publicar un protocol lingüístic dintre del tractat d’adhesió d’Àustria a la UE que va permetre als austríacs introdueixin la varietat de la seva llengua passant a utilitzar oficialment la seva terminologia pròpia.
Es va obrir així una finestra d’oportunitat per a altres varietats lingüístiques connectades a una llengua ja oficial en la UE, com podria ser el cas del gallec en relació al que internacionalment es coneix com a portuguès.
D’aquesta manera els drets lingüístics de que ja gaudim com gallec-falantes a través del portuguès en la UE podrien ser alargados per a tots els efectes a través de la mateixa fórmula o semblant a la que austríacs van tenir per a la seva varietat de llengua dintre de l’alemany, i, axí doncs, la UE podria reconèixer l’existència d’una varietat gallega de portuguès.
Això aplicat en el portuguès europeu consistiria en el fet de reconèixer la nostra varietat gallega, sent admeses formes gallegues de manera oficial.
Aquestes formes estarien relacionades principalment amb léxico específic de la nostra terra. En el cas del gallec, podria aplicar-se a la terminologia administrativa, al dret civil gallec, agricultura i pesca, més enllà d’altres formes gallegues que reuneixin “la nostra manera” de ser i parlar.
És per aquesta raó que, davant la proposta espanyola d’un major reconeixement oficial del gallec en la Unió Europea nosaltres, sotasignats, sol·licitem:
A la institucions gallegues i espanyoles, que realitzin els trâmites necessaris per a assegurar que el govern d’Espanya faciliti ho envio de documentació gallega a la Unió europea en gallec o portuguès amb les adaptacions ortográficas necessàries.
Al govern d’Espanya, que recolzi el reconeixement d’una variedade gallega de la llengua internacionalment coneguda com portuguès facilitant l’aprovació de la seva consideració legal per la Unió europea.
A la institucions europees que acceptin l’existència d’una varietat gallega de portuguès.
A les acadèmies, associacions i entitats compromeses amb el gallec, us demanem que col·laboreu entre elles i amb la UE per al reconeixement de la varietat gallega del portuguès a Europa.
Demanem a la mateixes entitats que col·laborin amb aquesta iniciativa pel que fa a léxico específic o tècnic i nuances gramaticais o de oralidade pròpies, per forma a definir les formes genuínas que conformen la variedade gallega de portuguès amb el rigor que correspon a una llengua de cultura llatina.
————-
*Aquesta versió és fruit d'una traducció automàtica usant opentrad.com
*Esta versão é fruto duma tradução automática utilizando opentrad.com